ActiFolio: 20211

Si miro enrere, puc veure l’evolució feta i aprenentatges adquirits al llarg de l’assignatura com a una trajectòria d’immersió en la immensitat de la xarxa i les possibilitats digitals que aporta. Tant d’aprenentatge, descobriment, treball, organització, com difusió, compartició i col·laboració.

En aquest sentit, el pas de l’assignatura ha estat una carrera de fons, amb múltiples tasques asincròniques i, a la vegada, solapades que han requerit molta atenció i organització. D’experimentar i descobrir noves eines digitals i haver de desenvolupar les competències necessàries per a treballar col·laborativament en xarxa de manera exitosa.

Malgrat que algunes ja les coneixia (Google Drive i Google Sites, Pinterest, Twitter…) i feia servir, amb el grup hem passat per d’altres com Trello, List.ly, el Folio mateix… Sincerament, algunes s’han quedat i d’altres les hem deixat anar perquè no quadraven amb la nostra dinàmica. Però provar tantes eines m’ha permès veure què em funciona i què no per treballar.

Un repte important ha estat l’organització per assolir correctament els tempos, sense deixar-nos requisits ni demandes de cada repte. Treballar asincrònicament pot funcionar molt bé, ja que és un mecanisme que respecta les realitats de cadascú. Però requereix d’una bona confiança i dinàmica d’equip sincera i compromesa. Saber que quan entraràs a fer la teva part, els companys hauran avançat i no quedaran coses pendents.

El que valoro positivament són les reflexions finals després de cada repte, avaluant les estratègies emprades com a grup i els objectius assolits. Fent recompte de les decisions preses i les dinàmiques de grup. Però també les reflexions personals com la de “presència a la xarxa” que em va fer ser més conscient de com soc present en tot aquest món digital.

Amb els companys de l’equip, ens vam trobar gràcies a coincidències en horaris i interessos, però sobretot en la disposició a treballar el tema de l’eco-disseny i la sostenibilitat. Compartir aquests interessos ens ha permès entendre’ns i treballar correctament. No obstant, hem hagut de resoldre temes al llarg del treball: respecte format, organització i desenvolupament. Una bona eina ha estat la comunicació. Tenir un canal de comunicació sempre obert on poder posar el focus en les flaqueses de cada Repte i traçar el camí per millorar-les ha estat la clau per a mantenir navegant el projecte i dur-lo a bon port.

Finalment, les eines amb les quals em quedo per a treballar-hi professionalment i acadèmicament són Pinterest per a la inspiració i la col·laboració en la fase d’ideació d’un equip, i evidentment Google Drive com un entorn col·laboratiu molt eficient i versàtil.

Pinterest

• Personal
• Grupal

List-ly

• Personal
• Grupal

Site

No fa gaire em va aparèixer, justament navegant per les xarxes socials, un anunci de la generalitat dirigit a joves que parlava de la importància de tenir control sobre la teva vida dins la xarxa i quines traces de la teva informació més personal hi vas deixant pel camí. En aquell moment, vaig parar-me a pensar profundament en la poca atenció que hi he posat des que tinc comptes a les xarxes i publico contingut.

Mai he estat una persona que publiqués coses compromeses a les xarxes, però sí que he compartit elements de la meva vida personal vinculats a viatges, experiències, aficions, etc. Em fa això més vulnerable? —em vaig preguntar—, i de seguida vaig seguir el consell de la Generalitat, que era fer neteja digital periòdica dels teus comptes. És important anar revisant, a mesura que vas creixent i canviant com a persones, què és allò que vols que quedi públic a les xarxes i allò que ja no t’identifica o que potser transcendeix massa en la teva vida personal.

Al fer la neteja digital, vaig adonar-me que no tenia contingut compromès, però sí que vaig ser-ne conscient que estava constantment exposada. Ara, fent un exercici d’egosurfing, em tranquil·litza pensar que puc començar a controlar una mica el que hi ha publicat a la xarxa sobre mi. En part, gràcies a les periòdiques neteges digitals que practico.

En primer lloc, busco el meu nom i primer cognom sols, i el primer que m’apareix és una jugadora de tenis que es diu Paula Badosa Gibert. Passa per davant el segon cognom d’una esportista famosa. Tot correcte. Fent scrolling, trobo els meus comptes a Facebook i Linkedin, però no Instagram, on malgrat és on comparteixo fotografies dels meus viatges i experiències, no hi consta el meu nom complet. Si segueixo baixant, m’apareix el portfolio d’una altra Paula Gibert, vinculat a un projecte de disseny i pintura. No obstant, quan cerco el meu nom complet aparec en un directori de la UAB —on actualment treballo—, un manifest de la CUP que vaig donar suport fa anys, i de nou, el meu perfil de Facebook.

No em preocupen gaire els resultats descoberts, però clarament m’han sorprès. Com s’entrellaça la vida privada amb la vida pública digital, per actes fets en un passat (com la signatura de suport a un manifest) i que de cop sembla que, públicament a la xarxa, és el que em defineix com a persona. La meva identitat.

Faig la reflexió, doncs, que per a controlar el nostre branding personal a les xarxes, cal anar-nos revisant, fer neteges digitals i publicar conseqüentment amb el que volem que sigui la nostra identitat a la xarxa, perquè no sigui internet qui ens controli!

La meva proposta per la imatge de capçalera és la següent, doncs tot el que acompanya i envolta la sostenibilitat, també en termes de disseny, ha de girar al voltant de la premissa de la reducció del consum.

L’ecodisseny com a proposta per a la creació de solucions creatives i sostenibles a problemes o necessitats quotidianes passa per prendre consciència dels nostres patrons de consum. Reutilitzar i reciclar materials només pot tenir sentit si la nostra acció de consum és deliberada i té la intensió d’allargar la vida a aquests productes o serveis.

L’ecodisseny, doncs, no encaixa amb la noció del “usar y tirar”, i és per això que trobo que aquesta imatge representa les tres conductes deliberades que cal tenir en compte, a l’hora de consumir, en relació al disseny sostenible. Hi hem de reflexionar com a consumidors, però també com a dissenyadors.

Podeu trobar més propostes al meu perfil de Pinterest!

Hola a tots i totes!

El meu nom és Paula i tinc 25 anys. Aquest és el meu primer semestre a la UOC cursant el grau de Disseny i Creació Digitals.

Es podria dir que no sóc nova en el món universitari, doncs al 2019 em vaig graduar en Ciències Polítiques a la UAB. I dos anys després de graduar-me, de feina al tercer sector i d’una pandèmia, ha aflorat la meva part més creativa que es trobava adormida i en la qual vull dirigir el meu futur professional.

M’apassiona tot lo visual, la teoria del color,  crear amb les mans, i sempre estic en constant aprenentatge; tant pel que fa a l’art més físic, com pel que fa a la creació digital.

Bon semestre a tothom i ens anem llegint!