No fa gaire em va aparèixer, justament navegant per les xarxes socials, un anunci de la generalitat dirigit a joves que parlava de la importància de tenir control sobre la teva vida dins la xarxa i quines traces de la teva informació més personal hi vas deixant pel camí. En aquell moment, vaig parar-me a pensar profundament en la poca atenció que hi he posat des que tinc comptes a les xarxes i publico contingut.
Mai he estat una persona que publiqués coses compromeses a les xarxes, però sí que he compartit elements de la meva vida personal vinculats a viatges, experiències, aficions, etc. Em fa això més vulnerable? —em vaig preguntar—, i de seguida vaig seguir el consell de la Generalitat, que era fer neteja digital periòdica dels teus comptes. És important anar revisant, a mesura que vas creixent i canviant com a persones, què és allò que vols que quedi públic a les xarxes i allò que ja no t’identifica o que potser transcendeix massa en la teva vida personal.
Al fer la neteja digital, vaig adonar-me que no tenia contingut compromès, però sí que vaig ser-ne conscient que estava constantment exposada. Ara, fent un exercici d’egosurfing, em tranquil·litza pensar que puc començar a controlar una mica el que hi ha publicat a la xarxa sobre mi. En part, gràcies a les periòdiques neteges digitals que practico.
En primer lloc, busco el meu nom i primer cognom sols, i el primer que m’apareix és una jugadora de tenis que es diu Paula Badosa Gibert. Passa per davant el segon cognom d’una esportista famosa. Tot correcte. Fent scrolling, trobo els meus comptes a Facebook i Linkedin, però no Instagram, on malgrat és on comparteixo fotografies dels meus viatges i experiències, no hi consta el meu nom complet. Si segueixo baixant, m’apareix el portfolio d’una altra Paula Gibert, vinculat a un projecte de disseny i pintura. No obstant, quan cerco el meu nom complet aparec en un directori de la UAB —on actualment treballo—, un manifest de la CUP que vaig donar suport fa anys, i de nou, el meu perfil de Facebook.
No em preocupen gaire els resultats descoberts, però clarament m’han sorprès. Com s’entrellaça la vida privada amb la vida pública digital, per actes fets en un passat (com la signatura de suport a un manifest) i que de cop sembla que, públicament a la xarxa, és el que em defineix com a persona. La meva identitat.
Faig la reflexió, doncs, que per a controlar el nostre branding personal a les xarxes, cal anar-nos revisant, fer neteges digitals i publicar conseqüentment amb el que volem que sigui la nostra identitat a la xarxa, perquè no sigui internet qui ens controli!
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.